jueves, 6 de enero de 2011

Presentació de Bebop! a Es Pinzell i recital de Bebelgidit

Dia 3 varem fer la prsentació de Bebop! al Pinzell i vaig contar amb la companyia inestimable dels meus amics de Bebelgidit. Aquest dia erem: Toni Capó, Àngel Igelmo, Emili Sánchez i jo mateix recitant i Miquel Simonet a la guitarra.

Després d'una breu presentació del llibre en la que vaig xerrar al voltant del temes que el composen varem passar al recital.

Vaig recitar un conjunt de poemes del llibre amb acompanyament de cançons de jazz que va adaptar en Miquel Simonet, com So what de Miles Davis, Summertime de Nina Simone o Caravan de Duke Ellington.
Tot seguit participaren Àngel Igelmo amb una selecció de poemes de Blai Bonet, Toni Capó amb poemes seus i Emili Sánchez va recitar haikus dels autors clàssics japonesos.

El conjunt va ser heterodox i ric en veus i visions de la poesia.

Finalment Jaume C. Pons Alorda recità un poema del llibre triat a l'atzar: El temps no ens ha de fer seus, un poema que per pura casualitat xerrava de la improvització, la màgia de la poesia!!

Bé en conjunt va ser un vespre entranyable, màgic i una gran festa de la poesia. Gràcies a tothom per participar-hi i també per assistir.

 A continuació el remix de Bebop que va fer Miquel Simonet, que jo vaig recitar i que ell acompanyà amb la cançó Summertime.

Estiu de vides velades
Sota un sol vítaminic s'em confonen tu i la mar.

Sona metal·lic el present
el passat me l'invent
Als ulls,tatuatges irisats d'estimera.

Naixare quan tu m'ho diguis
Rebre el teu sexe
Ballare sense arrels.

Hi ha una mitologia domestica es desxifren gestos
s'ensuma l'olor de terra contemplada
a través de la finestra
No obstant la ciutat s'amalgama
i sura aparentment sense control.

Mir a traves del vidre la ciutat
resseguesc els meus camins invisibles,
imagin ajuntar les ombres de les meves passejades
llavors creixen salines
salines d'ombres varades.
Una extensió de les meves ombres
i una salina de les teves caricies.

La melanconia és un animal
amb elqual m'he de barrallar
els diumenges horabaixa.


Beneesc la llum ataronjada de l'estiu
quan ja les pedres respiren,
també me qued amb aquesta falta d'ombres
d'aquesta llum blanc d'avui
Que ha passat amb ls ombre?et demanes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada