Dringa el silenci

M’agrada com dringa el silenci

entre les deixalles d’alguna paraula

que s’esbossa i ja es difumina,

faig aparèixer sons de vocals

que semblaven mortes.

El ganivet s’esmola,

la natja s’arrodoneix

sota la meva ma,

intensa com una fotografia cremada.

Camín entre la realitat

i la llibertat dels somnis,

en plenitud decidesc

anomenar a aquest instant

lladruc de ca i mirada temptadora.

Les ones em confonen,a estones,

com quan em sent brunzir

per la música de la melanconia

o per un t’estim a una cantonada.

A estones les ones em confonen

com quan sóc mariner

o un extranger que es deixa caminar.

Dringa el silencia,de sobte,

el poema es fa inconscient

mar vessada,present,

a on suren dos gels

a un wisky lent.

Al bosc de la memòria dormim a estones

Escriu postals

al bar de la memòria.

FRANCESC GARRIGA.

Temps en Blanc.

Al bosc de la memòria dormim a estones,

ens abriguen el record de la noia que varem estimar,

la cançó que escoltàvem,

la sol·litud que practicàvem,

el que escriviem sota l’efecte de les drogues.

Som capaços d’envoltar-nos de la vànova

de l’alè d’aquell altre,

no obstant tornem reconfortats,

amb formigues a la panxa

o les mans tacades de somnis.

Som els mateixos

que varem perdre l’ombra,

un horabaixa d’estiu calorós.

Ara, quedem amb ella als bars

i ja ens segueix als passejos

i desapareix a les cambres fosques,

a on practiquem el sexe i l’estimera.

Això si, no li demanem com es diu,

encara,

ni a que es dedica.

(Poema publicat a la revista Pèl Capell, nº14 d'abril d'11)

Sona una trompeta

Sona una trompeta

que xerra de les matinades

de la tendresa,

de l’art de surar sense bolla,

sense barca.

Torna a sonar la trompeta

i m’engoleix dins la seva espiral,

sons revoltats,

que vibren, que humitegen la llengua, el cor,

que suren, potser volen, de sobte.

La cançó es va apagant…

heus aquí el solo:

La vida és la magrana

que t’esclata

dins el cervell de la carn,

del Déu que duus a dins

i que parla amb ironia del que ets

i llavors t’emociones…

I aiguardent!

I tendrament...

estimes 

            i et deixes estimar

                                     i esclates dins la magrana.

Ara, la Lluna

Ara,que veig els cal·ligrames del silenci

vaig ben debora  de la intensitat,

assoboreig el batec,

ball somniós el present:

pleniluni.

Lluna plena,

Lluna que rajes la teva veu blanca,

resseguiré el teu rastre.

Et faré la competència,

amb el cos,

que lluminós,

batega i respira.

Ara, et vull besar….

                               me la menjaria.

(poema inèdit de Nando Barandiariain)

Passejades.Raval de Barcelona.

Un arbre està ple de nins.

Vaig passejant,

un xixiueig em fa mirar cap a dalt

i em saluden dins una penombra de fulles verdes.

Hi ha un cúmul de nins que fan el seu niu a un arbre.

Són un adult distribuit en il·lusions lleugeres com branques.

 (del llibre Bebop! de Nando Barandiariain)

Estàs esperant algú

mires impacient per la finestra,

dones per sabuda la cantonada

i el carrer que segueix també.

Fas veure que ordenes roba,

és indecent mirar-te

però t’he trobat a un balcó

al que surts a posar la teva mirada d’horitzó

i estàs tan guapa amb els llavis pintats

i l’arquitectura de l’edifici que t’enmarca.

Ets una Julieta preciosa.

 (del llibre Bebop! de Nando Barandiariain)

Fas bombolles lleugeres per a que ballin els vianants,

crees bellesa efímera de sabó.

Les bombolles casolanes

són reductes conquerits a l’espai de ningú,

que és la ciutat.

 (del llibre Bebop! de Nando Barandiariain)

Passejades. Granada.

Sent veus mentre passeig

i se’m reafirmen pels músculs

com el sónar dels dofins.

Són les mateixes veus

que comuniquen en la distància

als pobladors del Sacromonte

i lleneguen pels monticles suaus

solcats de camins.

És l’Olimp a Granada,

on sembla que comença un altre món

i un altre cel.

Més amunt, el que fa set.

(del llibre Bebop! de Nando Barandiariain)

Presentació de «Bebop!» a l'Espai Mallorca

Presentació de Bebop! i Jardín en Construcción a l'Espai Mallorca.

El passat dia 13 de gener varem presentar a l'espai Mallorca Bebop! conjuntament amb el llibre Jardín en Construcción d'Emili Sánchez, premi Ernestina de Champourcín de la Diputació d'Àlava.
Va ser una nit màgica, amb molts de continguts. Es van alternar a l'escenari la poesia i la música, va haver molts de sentiments, estones per deixar-se endur per la música, per commoures amb algun poema, somriure i també riure...
En primer lloc va participar n'Emili Sánchez que va reivindicar la poesia davant l'ostracisme en que viu sovint. També reivindicà el paper sanador de la poesia, present en el seu llibre "Jardín en Construcció" que li serví per tornar a anomenar i definir amb ímpetu el paisatge exterior i interior de la realitat.

Posteriorment n'Emili passà a recitar alguns poemes del llibre Jardín en Construcción amb l'acompanyament en alguns del últims de Miquel Simonet a la guitarra.

En segon lloc passà a presentar el seu llibre Bebop!  en Nando Barandiariain comentant els temes al voltant dels que gira: el jazz dels diumenges horabaixa, la melanconia com a estat alterat de conciència, l'optimisme de fer de les dissonàncies de la vida part d'una melodia plena de bellesa, interpretada per cadascú de nosaltres com a preciosos instruments.

Posteriorment en Nando va recitar amb l'acompayament de Diego Gayà i Miquel Simonet a la guitarra i d'Albert Aluja al saxo. Es van interpretar en la seva majoria cançons de jazz amb els poemes, com el so what que tocaren a mitjes en la guitarra de'n  Miquel Simonet i el saxo de l'Albert Aluja.

Per finalitzar va haver un concert del quartet de saxos Saxfoursound. Que ens varen delectar amb un repertori de bebop! que va fer que aquesta música desembarcàs plenament a l'escenari . Els Saxfoursound ens varen inundar amb el seu ritme i ens varen fer ballar a les cadires i entre els espais d'exposició i de bar de l'E. Mallorca.
Així es va cloure una nit en que varem vibrar, riure, emocionar-mos i eixamplar el cor que era del que es tracatava!!
Moltíssimes gràcies a tothom per participar i per venir , va ser un vespre inolvidable per a jo!!

Fotos Presentació Bebop! Espai Mallorca.

 Emili Sánchez Rubio va presentar el seu llibre Jardín en Construcción

 Nando Barandiariain presentant el seu llibre Bebop!

 Nando Barandiariain recitant. A la guitarra Diego Gayà i Miquel Simonet.

 Nando Barandiariain recitant. Al saxo Albert Aluja i a la guitarra Miquel Simonet.

 Solo d'Albert Aluja.

 Concert del quartet de saxos Saxfoursound.

Presentació de Bebop! Llibreria La Central del Raval

Ahir al vespre varem presentar Bebop! a la llibreria La Central del Raval.
A un espai acollidor i entre llibres d'oportunitat varem passar una estona agradable.

En primer lloc va xerrar en Joan Tomàs Martínez que va aprofitar per a reivindicar la col·lecció de poesia de la Cantàrida com a una col·lecció que surt a trobar al lector "eficient" a llibreries, bars, cases... Així va fer un recorregut per l'oralitat de la poesia des dels joglars fins a aquesta generació que tona a apostar per això.

En segon lloc va xerrar en Nando Barandiariain que va rescatar aquesta exposició del Joan Tomàs per afgir la importancia de la comunicació de sentiments, de posada en comú d'experiències de la poesia. Posteriorment va xerrar dels temes cabdals del llibre.

Finalment amb l'acompanyament estelar de'n Miquel Simonet a la guitarra en Nando Barandiariain va recitar poemes del llibre entre bisos donat el bon ambient de la vetllada.

També vaig recitar uns poemes inèdits que formen part de la sèrie Lisboa, dedicats a la meva estimada Judith:

El vent a Lisboa ve de molt enfora,

així hem vengut tu i jo,

com personatges novel·lescos

a cercar melanconia dolça.

Els carrers que empedrats van

sinuejen per la memòria,

tinc l’extranya sensació

d’haver estat aquí en nits i dies oblidats

i d’encara romandre a estones.

Caminem espurnejats de melanconia

i m’abraço a tu i tot volta

a la velocitat d’una besada,

sota uns arcs d’una ciutat

que arrassada pels temps viu i enyora.

Hem somiat els somnis de dos plataners,

que com monstres congelats es donen branques i arrels                                                                                                                               

a la fosca d’un jardí desolat de Lisboa.

Som personatges de conte,

som una parella de nins que s’entotsolen

i no saben descobrir que és l’amor

perquè els sobra.

Els uneix una caseta de xocolata,

un escriptor que es diu Julio Cortàzar.

Així et veig allunyar-te entre uns salzes,

que en aquesta hora ja comencen a tapar-te.

I et besaré a la galta i els llavis,

et passaré la ma per la cintura

en un gest antic com el naixement d’aquests arbres.

(poemes inèdits de la sèrie Lisboa de Nando Barandiariain)

Avui vespre recordar-vos que hi haurà festassa gran a l'Espai Mallorca, amb recital de poemes de Bebop! de Nando Barandiariain, recital de poemes del llibre Jardín en Construcción d'Emili Sánchez Rubio.
Recitaran els autors amb l'acompayament de Miquel Simonet i Diego Gayà a les guitarres i Albert Aluja als saxo.
Per finalitzar concert del quartet de saxos Saxofoursound!!
Vos esper per a celebrar-la amb tots voltros!!

Adreça: C/ del Carme,55. Barcelona
Hora: 19:30

Fotos Presentació Bebop! Llibreria La Central del Raval

 

Joan Tomàs Martínez, Nando Barandiariain i Miquel Simonet

 

 Joan Tomàs Martínez i Nando Barandiariain

 Joan Tomàs Martínez

 Nando Barandiariain

 Nando Barandiariain

 Nando Barandiariain i Miquel Simonet

 Nando Barandiariain i Miquel Simonet

Nando Barandiariain i Miquel Simonet

Un altre glop de poesia

 Espai íntim

Vaig escrivint i fumant

en el meu espai conquerit en ascensió.

Tenc els peus tan lleugers,

que camin entre els fils que es formen.

                              

Aixecar-se, moure’s i ballar.

Tot fent voltes descobrir espirals que s’obrin.

Són compartiments a on el poema també s’aixeca

i reviu, seguint les direccions del fum del cigarret.

    

Alhora, l’argila de les parets humiteja,

és l’hermètic existir sense aire del sòlid.

Diafragmes en constant variació,

com els que formaren l’antiga Barcino.

Ara, Barcelona, de principis de segle,

ciutat mandala.

Mentrestant, al desert d’Arizona

sorgeixen les benzineres de la generació beat,

a on Kerouac i els seus companys

s’aturaren a repostar gel i mirar les muntanyes.

Són planes, com per estrats,

com si el fum de la manta dels primers pobladors

fes de pendul tot generant el temps i les hores.

El Sol  del desert marca les ombres

i marca la fesomia de l’espai, a plom,

com els neons del metro d’una ciutat

marquen la fesomia dels habitants.

                           

Així la vida que té la densitat de la sàlvia,

batega amb la sutilitat de les ales d’un insecte.

Es genera llavors un moviment al fum,

com d’ales de mosca,

també al poema que sorgia de bell nou,

a una cambra, d’un destí incert,

d’una Barcino arran del temps,

d’un topos al que hem posat logos

i d’un nostre bategar comú enardits de flama.

(Del llibre Bebop! de Nando Barandiariain. ed. Documenta Balear. col. La Cantàrida)

Fotos Presentació Bebop! Es Pinzell

 Miquel Simonet i Nando Barandiariain

 Toni Capó i Emili Sánchez

 Àngel Igelmo

Jaume C. Pons Alorda

Presentació de Bebop! a Es Pinzell i recital de Bebelgidit

Dia 3 varem fer la prsentació de Bebop! al Pinzell i vaig contar amb la companyia inestimable dels meus amics de Bebelgidit. Aquest dia erem: Toni Capó, Àngel Igelmo, Emili Sánchez i jo mateix recitant i Miquel Simonet a la guitarra.

Després d'una breu presentació del llibre en la que vaig xerrar al voltant del temes que el composen varem passar al recital.

Vaig recitar un conjunt de poemes del llibre amb acompanyament de cançons de jazz que va adaptar en Miquel Simonet, com So what de Miles Davis, Summertime de Nina Simone o Caravan de Duke Ellington.
Tot seguit participaren Àngel Igelmo amb una selecció de poemes de Blai Bonet, Toni Capó amb poemes seus i Emili Sánchez va recitar haikus dels autors clàssics japonesos.

El conjunt va ser heterodox i ric en veus i visions de la poesia.

Finalment Jaume C. Pons Alorda recità un poema del llibre triat a l'atzar: El temps no ens ha de fer seus, un poema que per pura casualitat xerrava de la improvització, la màgia de la poesia!!

Bé en conjunt va ser un vespre entranyable, màgic i una gran festa de la poesia. Gràcies a tothom per participar-hi i també per assistir.

 A continuació el remix de Bebop que va fer Miquel Simonet, que jo vaig recitar i que ell acompanyà amb la cançó Summertime.

Estiu de vides velades
Sota un sol vítaminic s'em confonen tu i la mar.

Sona metal·lic el present
el passat me l'invent
Als ulls,tatuatges irisats d'estimera.

Naixare quan tu m'ho diguis
Rebre el teu sexe
Ballare sense arrels.

Hi ha una mitologia domestica es desxifren gestos
s'ensuma l'olor de terra contemplada
a través de la finestra
No obstant la ciutat s'amalgama
i sura aparentment sense control.

Mir a traves del vidre la ciutat
resseguesc els meus camins invisibles,
imagin ajuntar les ombres de les meves passejades
llavors creixen salines
salines d'ombres varades.
Una extensió de les meves ombres
i una salina de les teves caricies.

La melanconia és un animal
amb elqual m'he de barrallar
els diumenges horabaixa.


Beneesc la llum ataronjada de l'estiu
quan ja les pedres respiren,
també me qued amb aquesta falta d'ombres
d'aquesta llum blanc d'avui
Que ha passat amb ls ombre?et demanes.

En aquest vídeo es pot veure a en Nando Barandiariain recitant el poema Avui decidiré si agaf els gestos d'abans o els d'ara.

Video de la prsentació a la llibreria Lluna en el que apareix Nando Barandiariain recitant el poema Som una vida que existeix...

Imatge de la presentació a la Llibreria Lluna, en un moment de la conversa entre Emili Sánchez, Nando Barandiariain i Àngel Igelmo

Presentació a la llibreria La Lluna a Palma

La presentació que varem fer del llibre dia 28 de desembre a la Llibreria la Lluna va ser un xerrada amena entre l'autor(Nando Barandiariain) el prologuista (Emili Sánchez-Rubio) i l'hipologuista( Àngel Igelmo) i un recital dels poemes del llibre. Els dos darrers varen fer un repàs a l'obra des de la seva visió, tot analitzant els temes al voltant del que gira el llibre: l'optimisme subjacent, la melancolia dels diumenges horabaixa, el desig, el jazz, les influències i inicis...

A continuació un dels poemes que varen sortir en aquest moment:

Diálogo de saxofones

Fluyen las imágenes

y yo las hago frutas de tu aliento

y yo te las regalo mías  llenas de ti

entonces descubrimos la poesía

lo que hay antes o después no importa

sólo la trayectoria de la bala de un disparo

sólo mi voz

sólo tú escuchándome

sólo vibración

desciframos versos

con entrañas compartidas

hemos decidido inventarnos un idioma para los dos

di estrella

di luna

di carretera circular

di labios

di besos

di : hay un pato blanco en la soledad.

(Del poemari inèdit Notas fuera de pentagrama de Nando Barandiariain) 

A continuació l'autor, és a dir un servidor també va aportar la seva visió del llibre, perquè i d'on ha sorgit. 

Extracte de l'explicació de l'autor: 

"  Per a jo representa un cant a l'optimisme, es tracta de trobar en les dissonàncies de la vida també part de l'armonia.

Som éssers meravellosos, d'una lluentor genuina, com es diu al llibre, capaços de riure, emocionar-mos i besar-mos, com instruments que interpretam una melodia.

  El llibre també és un homenatge als diumenges horabaixa, a la seva melanconia. A aquell animal dolç que de vegades rapinya amb ferocitat i que també de vegades ens transporta a un estat de conciència alterada, amb la que mirar la realitat, en un estat meravellós, quasi màgic, jo diria. Quan estam a casa escoltant jazz com dins una peixera o passejant en un estat ambulartori, com en Cortàzar."

Per finalitzar l'autor va recitar uns poemes del llibre, va haver cava i festa final!!

Moltes gràcies a tothom per venir, va ser un dia entranyable i molt màgic per al que signa.

Podeu veure més fotos i altres notícies al blog de la Cantàrida.

Pròxima estació: Bar es Pinzell a Palma, dia 3 a les 20h. Hi haurà presentació del llibre i posteriorment recital de Bebelgidit. No vos podeu perdre les cançons de jazz interpretades en la guitarra de'n Miquel Simonet entre altres sorpreses...

Un altre glop de poesia:

Hi ha una mitologia domestica,
es desxifren gestos,
s'ensuma l'olor de terra contemplada
a traves de la finestra.

No obstant, la ciutat s'amalgama
i sura aparentment sense control.

(Poema del llibre Bebop! de Nando Barandiariain. Ed.Documenta Balear. Col. La Cantàrida. Il.lustració d'Esther López Carreño)

bebopoesia o notes fora d'un pentagrama

A partir del llibre de poemes bebop! que ha aparegut recentment a la editorial Documenta Balear a la col·lecció La Cantàrida neix aquest bloc per a compartir experiències sobre la poesia, sobre el jazz, sobre la vida , la música en general i les assonàncies i dissonàncies de l'esperit.
Bebopoesia també és la contínua deglució d'un poema darrera un altre un glop de poesia necessaria i constant com el rajar d'una aixeta.

Aquí un primer glop de poesia:

Si el tema principal d’anar vivint

fos arribar a ser la composició

d’un Strauss o un Schubert,

m’agradaria més ser una peça de Miles Davis.

Estam fets de materials d’una lluentor genuïna,

jo ho he vist ,a estones,

com es vibra,

la ferralla de la que estam fets es trastoca i emprén,

s’infla,

xiscla,

riu

i ens besam!

I ja no sé com vaig passar la frontera,

sóc de jazz

i m’agrada el bourbon,

benvolguts  fills del jazz!

 

So what! sona lentament...

I La Lluna és una bombolla

que surt d’una trompeta de New Orleans.

Pararará...paum paum

(del llibre de poemes bebop de Nando Barandiariain)