Escriu postals
al bar de la memòria.
FRANCESC GARRIGA.
Temps en Blanc.
Al bosc de la memòria dormim a estones,
ens abriguen el record de la noia que varem estimar,
la cançó que escoltàvem,
la sol·litud que practicàvem,
el que escriviem sota l’efecte de les drogues.
Som capaços d’envoltar-nos de la vànova
de l’alè d’aquell altre,
no obstant tornem reconfortats,
amb formigues a la panxa
o les mans tacades de somnis.
Som els mateixos
que varem perdre l’ombra,
un horabaixa d’estiu calorós.
Ara, quedem amb ella als bars
i ja ens segueix als passejos
i desapareix a les cambres fosques,
a on practiquem el sexe i l’estimera.
Això si, no li demanem com es diu,
encara,
ni a que es dedica.
(Poema publicat a la revista Pèl Capell, nº14 d'abril d'11)
(Poema publicat a la revista Pèl Capell, nº14 d'abril d'11)
