Ara,que veig els cal·ligrames del silenci
vaig ben debora de la intensitat,
assoboreig el batec,
ball somniós el present:
pleniluni.
Lluna plena,
Lluna que rajes la teva veu blanca,
resseguiré el teu rastre.
Et faré la competència,
amb el cos,
que lluminós,
batega i respira.
Ara, et vull besar….
me la menjaria.
(poema inèdit de Nando Barandiariain)
No hay comentarios:
Publicar un comentario