sábado, 5 de febrero de 2011

Ara, la Lluna


Ara,que veig els cal·ligrames del silenci
vaig ben debora  de la intensitat,
assoboreig el batec,
ball somniós el present:
pleniluni.

Lluna plena,
Lluna que rajes la teva veu blanca,
resseguiré el teu rastre.

Et faré la competència,
amb el cos,
que lluminós,
batega i respira.

Ara, et vull besar….
                               me la menjaria.

(poema inèdit de Nando Barandiariain)

No hay comentarios:

Publicar un comentario