viernes, 11 de marzo de 2011

Sona una trompeta

Sona una trompeta
que xerra de les matinades
de la tendresa,
de l’art de surar sense bolla,
sense barca.

Torna a sonar la trompeta
i m’engoleix dins la seva espiral,
sons revoltats,
que vibren, que humitegen la llengua, el cor,
que suren, potser volen, de sobte.

La cançó es va apagant…

heus aquí el solo:

La vida és la magrana
que t’esclata
dins el cervell de la carn,
del Déu que duus a dins
i que parla amb ironia del que ets
i llavors t’emociones…

I aiguardent!

I tendrament...
estimes 
            i et deixes estimar
                                     i esclates dins la magrana.